La normalització lingüística: Pacte de Progrés = PP

El Govern balear suspèn

"Per a nosaltres el Govern balear suspèn" diu el secretari del GOB; "El PP en el poder va ser nefast [...] però això no ha de ser excusa" "El Govern té estudis, diagnosis de la situació que posen de manifest que cal prendre mesures contundents... però no ho fa." "El ritme de creixement de la construcció residencial i turística ha estat més intens el 2000 que els anys anteriors [...] el Govern n'és conscient, sap quines mesures cal prendre per contrarestar-lo, i no ho fa. Per això la valoració és necessàriament negativa." (El Temps, del 22 al 28 de maig de 2001).

     Tot això és tristament aplicable a la qüestió lingüística. El Govern té estudis, com el d'0ctubre 2001 (en què descobreixen que a les Illes Balears hi ha més gent que parla habitualment en castellà que no en català). Per tant tenen diagnosis de la situació que posen de manifest que cal prendre mesures contundents... però no ho fan. I encara diuen, amb aquesta situació, que "la recuperació de la llengua catalana s'ha de fer a partir de l'ampla voluntat de la societat d'aquest país" (Pere Sampol, Diari de Balears 13-3-00). "El 'depèn de vostè' o, en altres paraules, el suport individual a la llengua com a única acció destinada a preservar-la, no funciona, justament perquè la llengua és un fenomen social" ens recorda Carme Junyent (Vida i mort de les llengües). Joan Fuster diu: "La solució [...] és el retorn al monolingüisme" (Ara o mai); una passa gens menyspreable n’és un ensenyament exclusivament en català i català de continguts, i correspon al Govern de fer-lo, i no a la societat.

No tots els mals vénen de fora

     Lluís V. Aracil diu: "El qui cregui que tots els nostres mals vénen de fora [...] serà capaç de creure qualsevol cosa". I ho tocam amb les mans en el cas de l'ensenyament. I no ens fixarem en voluntarismes d'incitar a l'ús del català a les escoles, per exemple, (ja que això també ho fa l'ajuntament del PP a través de dinàmica educativa), sinó en la legislació. El PSM, socialista almenys de nom, des de la conselleria d'Educació no ha fet un decret mínimament digne com el que va fer al Principat un govern de dretes. I no li serveix d'excusa dir que els altres partits del pacte no ho voldrien, perquè no han ni plantejat la qüestió al moment oportú: quan van fer el pacte no el van fer sobre unes qüestions fonamentals per a un partit que es diu nacionalista i per als seus votants, com per exemple: un decret d'ensenyament en català i amb continguts catalans, sinó que van fer el pacte sobre unes cadires. I aconseguiren el que volien: Educació, Vice-presidència, Agricultura..., uns bons seients. Volen ells els seients i que la societat faci la feina? Això és el que ha passat fins ara.

     La societat educativa fa molt i les autoritats educatives no hi han d'ésser només per afavorir l'ensenyament concertat ( i molt menys si es diuen socialistes). Els polítics del pacte de progrés poden perfectament fer un decret que estipuli un ensenyament en català i català de continguts (socials, naturals, literatura...) sense sortir-se del marc legal. Si no ho fan, ¿és perquè estan massa ocupats organitzant minuts de silenci? Si fos així, ara que només maten afganesos i palestins, i no fan minuts de silenci, es podrien ocupar d'aquest tema. Mantenen, com a marc, el decret de mínims del PP que estableix que la meitat del còmput horari es farà en català i també que "la llengua i literatura castellanes s'ensenyaran obligatòriament en tots els nivells educatius i en tots els centres públics o privats de les Illes Balears"; i d'això sí que se'n preocupa l'inspector que, el mateix curs 00-01, va a una escola amb quasi cap alumne catalanoparlant que han fet un projecte d'immersió i només es preocupa d'assegurar-se que fan espanyol al cicle inicial. (La major part d'inspectors són els mateixos que demonitzaren i castigaren Josep Palou pel seu catalanisme).

La societat civil reclama ensenyament en català / El Govern balear consagra el “bilingüisme integral”

     La societat educativa sempre ha fet més que no els polítics. El curs 1978-79 un 17 % dels al.lots d'EGB fa classes de català a l'escola sense cap decret; el curs següent, amb un decret que ho estipula ja és un 59 %; només en un any; i això perquè els mestres ja estaven preparats. Sempre la societat civil ha pressionat. "Manuel Ferrer proposava, quan era conseller d'Educació, un sistema bilingüe per a les Balears. Des de sectors favorables a la normalització de l'àmbit educatiu se li va fer la proposta que l'ensenyament es vehiculàs en llengua catalana, i que els continguts s'adaptassin a la realitat històrica, social i cultural dels Països Catalans, la nostra àrea natural. La proposta va comptar amb l'adhesió de capes importants de professorat, de representants d'associacions d'estudiants i de societat civil en general. [...] un dels signants [...] va ser Damià Pons. En Damià Pons, actualment, ostenta el càrrec de conseller d'Educació del Govern balear. Per ser conseqüent, ara que pot, ha de decretar-lo ell." (Bernat Joan, Balears 18-9-99). Abans de les eleccions del 99 (Pissarra 95) la proposta de l'STEI és: "ensenyança íntegrament en català a tots els nivells educatius" i "objectius i continguts d'àmbit de Països Catalans a les àrees de Ciències Socials i Naturals".

     El 24-2-00 a la Setmana del Llibre Català, Josep Massot i Muntaner, Josep Melià i Biel Majoral llancen una Proclama per l'Ensenyament en Català, que diu: “Demanam un decret que asseguri que l'ensenyament a tots els nivells i a tots els centres de les illes balears es vehiculi íntegrament en català i que tingui en compte la realitat cultural -geogràfica, històrica, literària, etc. de totes les terres de parla catalana. L'aplicació d'aquest decret s'hauria de fer progressivament, a fi d'evitar traumes, però sense dilacions.". La proclama recollí més de 3.000 signatures individuals a més d’institucions, centres d’ensenyament... Una sèrie de professors universitaris hi insisteixen amb un Envit al president: "és imprescindible fer un decret que vehiculi l'ensenyament en català, a tots els centres, i a tots els nivells, i que estableixi continguts catalans de geografia, d'història, de literatura." (Balears 12-12-00). El 5-2-01 Antich dóna una audiència als primers signants de la proclama, demanada el 25-9-00; es fan una foto plegats, i adéu. Encara volen més empenta de la societat, quan és com que picar ferro fred?. Com hem de llegir el seu lema, sinó: Quatre illes i un profit?

     La resposta a la mobilització d'amplis sectors de l'ensenyament és de reprendre les línies generals del Model Educatiu Propi de les Illes Balears (MEPIB), del PP amb uns decrets i currículums plens de paraules com respecte, convivència, pau, tolerància... La convivència és bona quan cadascú és al seu lloc (no és possible una bona convivència si el que ve de fora a instal.lar-se imposa les seves normes, la seva llengua); la tolerància no és un be en qualsevol situació: si qualcú t'esclafa, si qualcú et coarta la llibertat..., la tolerància és un mal: et fa mesell, et fa bèstia fotuda. El Decret 125/2000, de 8 de setembre, després de dir que: "La llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, és la llengua de l'ensenyament”, diu: “El seu ús [...] s'ha d'adequar al que es disposa en la normativa vigent" (la qual només obliga a fer en català un 50 % de l’ensenyament). Això és esquizofrènia pura.

     I encara veim més clara la mala fe o la incompetència del Govern de les Illes Balears en el Currículum Integrat de Llengües (CIL. "Decret 67/2001, de 4 de maig, pel qual s'estableix el currículum de l'educació primària a les Illes Balears", i normes posteriors.), on consumen i assumeixen totalment el bilingüisme, convertint-lo en “bilingüisme integral”, com diuen: "El model que desenvolupa aquesta legislació és el de conjunció lingüística o bilingüisme integral". "(CIL) constitueix el primer nivell de concreció del currículum de l'àrea de llengua catalana i literatura i de la de llengua castellana i literatura i, per tant, vincula el professorat de totes dues àrees" "Aquest fet es justifica perquè el català i el castellà són dues llengües romàniques que presenten molt components lingüístics i culturals comuns o semblants i perquè són les dues llengües oficials de la nostra comunitat". Al llarg del decret i del currículum es presenta la llengua "la llengua catalana i la llengua castellana" (ja inseparables i siameses) com a llengua “de comunicació i d'aprenentatge”. Els polítics, pedagogs, lingüistes que han participat en aquest cilici que és el CIL, demostren la seva ignorància (per no dir estupidesa). On s’és vist mai en ple segle XXI considerar la comunicació com a única funció del llenguatge, com feien la major part de pedagogs el segle passat (és a dir el 1999)...!!

El Govern balear ens tracta com a animals i no com a ciutadans de la nació catalana

     La funció comunicativa, que compartim amb els animals, no és l’única funció del llenguatge humà; hi ha també les funcions expressiva-representativa i identificadora que són les que ens fan persones i les que ens fan poble. Però ja va bé per als que comanden (polítics, pedagogs, capitalistes, militars, capellans...), només considerar la funció comunicativa i considerar-nos a tots com a animals. La funció expressiva, el llenguatge com a instrument general de pensament i d’expressió personal lliure, la llengua com a representació del món, no és pràcticament tinguda en compte; d’aquesta llibertat de pensament i d’expressió de l’home, com diu Humboldt, ve l’exigència de realització personal com a necessitat bàsica de l’home (en contrast amb les seves necessitats merament animals) la defensa dels drets naturals en oposició a l’estat. Déu n’hi do si n’és d’important i imprescindible de tenir en compte la funció expressiva-representativa en l’educació primària, secundària, superior. Déu n’hi do, un bon enfocament en aquest sentit el que podria aconseguir per enfocar el món d’una manera molt més humana.

     I ni és esmentada ni sospitada l’altra funció bàsica de la llengua: la funció identificativa, la funció d’identificar el parlant amb un grup. El llenguatge, com diu Herder, constitueix el principal patrimoni d’un poble, configura la concepció del món que tenen els seus membres; el llenguatge no és només un instrument del quan ens servim, sinó, alhora, el dipòsit i la forma del pensament; no sols pensem en una llengua, sinó, més aviat a través d’una llengua. Cada nació pensa d’acord amb la seva llengua i aquesta configura la seva concepció del món. En paraules de Humboldt: “la llengua fa la nació i la nació fa la llengua.” Com diu el sociòleg Guy Rocher “cultura és un conjunt lligat de maneres de pensar, de sentir i d’actuar més o menys formalitzades que, apreses i compartides per una pluralitat de persones, serveixen, d’una manera a la vegada objectiva i simbòlica, per constituir aquestes persones en una col.lectivitat particular i distinta [...] Tothom necessita sentir-se identificat amb uns determinats referents culturals, un espai, una comunitat, una forma de viure, una visió del món, un àmbit d’informació i de comunicació, etcètera. Les fronteres culturals les estableixen aquests referents; l’ensenyament i els mitjans de comunicació en són els principals configuradors.”

     Una societat culta, és a dir ben estructurada és una societat amb una gran autoestima; la desestructuració, la desculturització comporta una pèrdua de l'orgull propi dels humans. Només la desculturització pot explicar, per posar un exemple, el fet de tenir-ho tot venal. La gran venuda dels llocs on hom ha nascut i viscut, ja que en quasi cap cas es pot explicar per la necessitat de supervivència física. La gran venuda lingüística i cultural als forasters. Per això, una funció bàsica de l’escola és la socialització, però en la pròpia societat nacional, no en una altra; en el nostre cas, en la societat nacional catalana, i no en la regional balear ni en la nacional espanyola. L’escola ha de crear valors geogràfics, històrics, festius, culturals..., nacionals, catalans, ja que els valors determinen les actituds, i aquestes determinen les normes de conducta. Si aquí l’escola inculca valors espanyols i regionals balears, com fa, és una eina utilíssima del nostre genocidi lingüístic, cultural, nacional.

El Currículum Integrat de Llengües: un àntrax contra el poble català

    Només des d’uns interessos deshumanitzadors i colonitzadors es pot considerar una llengua com a simple instrument de comunicació, i només considerant la llengua únicament com a comunicació poden generar un Àntrax (com els feixistes americans) com el CIL. El mateix "Decret 67/2001, de 4 de maig, pel qual s'estableix el currículum de l'educació primària a les Illes Balears", diu: "És d'especial interès per al manteniment o recobrament de la identitat pròpia de les Illes Balears el coneixement específic de la seva història, llengua, cultura i tradició". Quasi no parla de literatura catalana (mai de poesia catalana) i en canvi: "La literatura com a via de coneixement i d'accés a la cultura de les Illes Balears i a les altres". Ja poden anar dient del PP del País Valencià.

     I no els basta empastifar l'educació primària amb aquesta consumació del bilingüisme, que parteix de la seva visió esquifida del que és una llengua, del que és una nació (visió fruit d'una concepció regional espanyolista), sinó que també l'escampen a l'ensenyament secundari obligatori. En aquest text es repeteix l'esquizofrènia. Diuen: "La realitat sociolingüística de les Illes obliga l'Administració a articular mesures compensatòries de la desigualtat social en l'ús i el coneixement de la llengua catalana", i un paràgraf més avall, com si fos la solució "es fa un enfocament integrador de l'ensenyament de llengües, amb una proposta curricular única que es refereix al desenvolupament de les capacitats comunicatives dels alumnes en les dues llengües."

     El bloc III dels continguts "La comunicació literària" es pot desenvolupar quasi íntegrament en espanyol, amb l'ambigüitat i generalitat amb què és redactat, i de la mateixa manera els altres blocs; i ho acaben d'establir així les orientacions metodològiques "una organització prou flexible tant pel que fa a la distribució dels continguts entre les dues llengües com a la temporalització d'aquests al llarg de l'etapa. Les necessitats comunicatives de l'alumnat (tant les que li planteja la societat com els mancances individuals) i els objectius a assolir seran el punt de partida a l'hora de dissenyar la programació". Amb aquestes indicacions les classes de català poden passar a ésser durant tota la secundària eternes classes de repàs. I hi insisteixen: "L'enfocament comunicatiu és una proposta o plantejament didàctic que basa les seves actuacions en el fet que aprendre una llengua és aconseguir-ne el domini." "s'ha de potenciar en l'alumnat (i el professorat se n'ha de servir) allò que és competència comuna per tal d'evitar repeticions, avançaments o retards, o metodologies diferenciades per a uns mateixos continguts". Ni els continguts no han d'ésser els mateixos, ni les metodologies si es parteix del fet que van repetint que el català és la llengua pròpia de l'ensenyament.

     En la literatura, els mateixos despropòsits: "La literatura ha de ser tractada com un sistema d'expressió i de comunicació que pot desenvolupar el sentit estètic, crític i lúdic dels lectors. La seva importància com a discurs amb unes característiques pròpies és que contribueix al desenvolupament dels coneixements lingüístics de l'alumnat. La literatura pot proporcionar una varietat de registres i pot donar una dimensió històrica a les llengües que s'aprenen. S'ha de potenciar en l'alumne la visió que la literatura és d'abast universal, i que els productes literaris en llengües distintes participen d'uns continguts estètics i culturals compartits a altres àmbits i en altres llengües. En aquest sentit, el contacte de l'alumne amb les principals obres de les literatures catalana i castellana, o de la literatura universal en edicions traduïdes, ha de suposar fer-lo partícip d'aquests continguts compartits que formen part de la tradició literària universal, concretats en aquest cas en les tradicions culturals específiques en aquestes dues llengües." Això a la pràctica es pot convertir en una interposició bestial del català a través de l'espanyol, quan un dels aspectes principals de l'aprenentatge o immersió literària dels alumnes és el reforçament de l'orgull nacional català. Tant de parlar de literatura universal i no han llegit ni T. S. Eliot: “no hi ha cap art més obstinadament nacional que la poesia. A un poble se li pot prendre la llengua, es pot suprimir i es pot obligar les escoles a ensenyar-ne una altra; però si no ensenyes aquell poble a sentir en una llengua nova, no has fet desaparèixer la vella. Reapareixerà en la poesia.”

El Govern balear no vol la recuperació del poble català que som

     Em sap molt de greu haver de comentar la política de la gent del Pacte de Progrés amb les mateixes paraules amb què fa devers deu anys comentava la política del PP: "El Govern Balear no vol la recuperació del poble català que som, vol la seva hibridació fins a fer muls estèrils que parlin espanyol (com les castes més baixes dels Estats Units)" "Les propostes màximes que s'atreveix a fer el Govern no arriben, ni de bon tros, a les necessitats mínimes de reeducació en la catalanitat de la població illenca i d'integració dels immigrats, i sobretot dels seus fills, que ja són mallorquins de naixement; no només no proposen un ensenyament en català, sinó que no proposen uns continguts catalans." "No he escrit aquestes ratlles amb gust, sinó amb el disgust de veure que les competències en educació no duen camí d'assegurar una vida digna i puixant a la nostra comunitat lingüística catalana [...[ sinó que continuarà amb una espanyolització que ja dura massa, dissimulada ara, per un Govern autònom, amb regionalisme folklòric i europeïtzació." (Escrit publicat a Pissarra i a Escola catalana el 1992)

Per acabar, un poema del nostre poeta nacional: Miquel Bauçà: "Puntes de coixí. És el que fem avui els catalans. Cadascú fa la seva labor. I no sabem fer-ne. No és el nostre demble. El més greu és que pensem que estem fent un treball d'alta enginyeria política. Ho veig per la cara de pasqua que fem tots. És comprensible, car mai ho havíem pogut fet tan ben encarxofats. La llàstima és que sabem que aviat s'acabarà, però ens consola de pensar que ningú no ens castigarà per aquesta malifeta." I unes paraules d'un depurat per "dir la realitat", Lluís V. Aracil: "Entenguem-nos d'una vegada per totes: cal començar per arrancar -i no cal pas que ho entenguin els més obtusos, que ho aplaudeixin els més reaccionaris i que ho defensin els més covards."

                                   Antoni Artigues, 28 d’octubre del 2001, Sant Judes

Data de publicació: 30/10/2001

Menorca >> Notícies >> Arxiu 1999-2003 >> La normalització lingüística: Pacte de Progrés = PP